FMA: Si no fos perquè la idea era bona…

Si no fos perquè a la festa major de l’any anterior hi havia hagut un espetec de bufetades i diversos detinguts, segurament l’Ajuntament no s’hauria espantat i hauria mirat d’impedir la primera Festa Major Alternativa, a la plaça Europa, l’any 1992 i sense permisos de cap mena.

I si no fos perquè hi havia companys tancats a les presons espanyoles o refugiats en territori de la República (el Pere,  el Sebas, el Marcel.lí, l’Esteve, el Jordi i el David) tampoc s’haurien organitzat les campanyes del No hi som tots, embrió del que va acabar sent la Festa Major Alternativa, l’FMA.

I si no fos perquè a Manresa hi havia, i encara hi són, ferms defensors de la revolució cubana agrupats en el Casal d’Amistat amb aquesta illa, potser tampoc s’hauria portat mai a la pràctica el què només hauria estat una altra de les moltes bones idees que no van sortir mai de la barra de l’Ateneu Popular la Seca.

I si no fos perquè des del primer dia en aquesta comarca hi ha hagut grups de música disposats a tocar rebent a canvi poca cosa més que la  satisfacció de participar en festes com aquesta, segurament tampoc res d’això hagués estat possible.

I si no fos perquè el regidor de joventut d’aleshores va voler enviar-nos a baix, a la plaça Puigmercadal, pensant que allà passaríem desapercebuts, segurament l’FMA no hagués crescut com ho ha fet ni hauríem arribat a les 20 edicions, vint!

I si no fos per la col.laboració de la SHARP, de Maulets, de l’Assemblea Antimilitarista del Bages, de l’Estaca, de l’Alzina, del Club de futbol Barri Antic, de Propaganda pel fet, dels CSPC, les Dones Inquietes, dels Fora Dubtes, de Xàldiga, de Na Bastardes, de la PUA, del CP La Fadulla i de tantes altres entitats d’aquesta ciutat, i dels centenars de persones que hi han donat un cop de mà, tampoc no hauríem pogut mantenir viva durant  tants anys aquella bona idea.

Que quina era la idea? Una Festa Major al carrer, gratuïta, reivindicativa, alternativa i autogestionada. I és que es tracta d’això, d’autogestió, de no esperar que ningú ho faci per nosaltres, d’organitzar-nos per decidir plegats com volem viure, treballar o divertir-nos. L’FMA: una Festa Major sense subvencions ni inversors que se n’omplin les butxaques, i sense espectadors, perquè aquí no s’hi ve a mirar, s’hi ve a participar. Quedem a la plaça!